El Park Güell va néixer el 1900 d'un somni compartit entre l'empresari Eusebi Güell i
Antoni Gaudí. La intenció inicial era construir a Barcelona un barri residencial inspirat en el
model britànic de la “ciutat jardí”. Va ser precisament per aquest motiu que l'industrial el va
nomenar Park Güell, en anglès.
Eusebi Güell va adquirir la gran finca amb la masia del marquès Mariano, a la zona que es
coneixia popularment com la Muntanya Pelada. El projecte preveia vendre 60 parcel·les a
les famílies burgeses de Barcelona, i encara que el propòsit inicial no es va dur a terme,
Gaudí va deixar per a la posteritat una autèntica meravella.
Gaudí va acceptar el difícil i interessant encàrrec de Güell i va plantejar una urbanització per
a 60 cases. Va estudiar una a una la millor posició per a cada habitatge dins de la seva
respectiva parcel·la: calia que no tapessin les vistes als veïns, però havien de garantir una
acceptable privadesa.
Si bé la veritat és que el projecte no va començar amb bon peu. A les restriccions
imposades per Gaudí, se li afegia el fet que es tractés d'un lloc erm i apartat de la ciutat, mal
comunicat amb el centre de Barcelona, un fet que no agradava als possibles clients, ja que
veien el trajecte com una aventura perillosa.
Davant d'aquesta situació, el promotor va pagar la construcció d'un casern proper on
s'instal·laria la Guàrdia Civil. L'obra es va encarregar a l'arquitecte Juli Batllevell, a tocar del
convent de Sant Josep de la Muntanya, un lloc molt concorregut, projectat per Francesc
Berenguer Mestres –el principal ajudant de Gaudí-. Tot i així els solars no es venien, malgrat
els diners que Güell estava invertint.
El 1905, Batllevell va construir la primera casa a la urbanització, per a l'advocat Martí Trías.
Després es va encarregar a Berenguer una altra casa, els plànols de la qual va firmar
Gaudí, que servís com a model i reclam per incrementar les vendes. Aquesta va ser la
segona i darrera casa familiar de la urbanització, que va construir el contractista José Pardo
Casanovas. Va ser el mateix Gaudí qui la va comprar el 1906 per anar a viure amb el seu
pare, neboda i serventa.
